ES
EN
VA
ES
EN
VA
El «cruet» és el plat per excel·lència mariner. Aquest plat sorgeix de la pesca diària dels mariners, que en una cassola cuinaven “en cru” el peix del dia en una base de patates i tomàquet. El peix de roca, típic de la zona, dóna un sabor molt característic i concentrat al plat. Tot i que la recepta, originalment, estava molt oberta a la pesca del dia i, avui dia, depèn més de les preferències de cuiner o consumidor.
Altres plats elaborats a partir de la tradició marinera de la zona és l’arròs a banda o marinera, l’arròs amb sèpia (arròs amb sípia) o “el putxero de polp” (olla de pop).
L’olla és un cuit elaborat amb carn i verdures, amb el brou del qual s’elabora un sopa de fideus o arròs de primer plat i la típica «pilota dolça» (pilota dolça) com a postres. El bullit porta carn de tota mena, cansalada, penques, cigrons, nap, xirivia, pastanaga, patates.
Encara que l’olla és típica de tota la Marina, les postres que l’acompanya, la pilota dolça, s’elabora únicament a El Poble Nou de Benitatxell, diferenciant així aquest menjar de la resta de poblacions.
La pilota dolça és unes postres elaborades amb ametlla mòlta, moniato, sucre, canyella i llimona.
És un menjar molt típic que moltes cases treuen a taula en dates assenyalades com Nadal, festes o diumenges. La seva aroma característica s’aprecia pels carrers del poble aquests dies.
Les coques tenen el caràcter de les poblacions de la Marina, de la seva arquitectura i les seves hortalisses. A les cases i casetes pobleres amb forns de llenya típics s’elabora aquest senzill i preat menjar. A partir d’una base similar al pa -amb farina aigua i oli i pastada en un llibrell de fang-, el condiment més típic de les coques és de sal, oli i anxoves; d’aspencat (pebrot i albergínia rostits) i de ceba.
El mateix condiment tenen els pastissos, en què la pasta és escaldada.
Una altra variant són les crestes («coquetes tapades») normalment amb farcit de pèsols, tomàquet i ceba i espinacs.
Aquestes cocas, pastes o crestes solen acompanyar-se amb salmorra i raïm a l’estiu.
El «cruet» és el plat per excel·lència mariner. Aquest plat sorgeix de la pesca diària dels mariners, que en una cassola cuinaven “en cru” el peix del dia en una base de patates i tomàquet. El peix de roca, típic de la zona, dóna un sabor molt característic i concentrat al plat. Tot i que la recepta, originalment, estava molt oberta a la pesca del dia i, avui dia, depèn més de les preferències de cuiner o consumidor.
Altres plats elaborats a partir de la tradició marinera de la zona és l’arròs a banda o marinera, l’arròs amb sèpia (arròs amb sípia) o “el putxero de polp” (olla de pop).
Les habas són un producte molt lligat al municipi. Aquest llegum es cull a l’abril. Els platós més típics de faves són «faves sacsades» i «arròs amb faves».
«Els faves sacsades» (habas “sacsejades”) té com a base les faves tendres cuinades amb un sofregit de ceba i all, pebre vermell vermell, embotit, ou.
«L’arròs amb faves» (arròs amb habas) utilitza les faves seques. Després de posar-les en remull, es pelen. S’inicia la cocció amb un sofregit de ceba, pebre vermell, les faves, col i carn. S’hi afegeix el brou i finalment l’arròs.
Una ocasió per conèixer plats elaborats a partir de les habas és el Mitjafava Fest, on els restaurants del municipi proposen innovadores tapes amb aquest llegum com a protagonista.
Les habes (faves) són un dels productes d’hortalissa heretats de la tradició de cultius leguminosos al municipi. Les faves es recol·lecten a l’abril. Entre les seves receptes principals hi ha «les faves sacsades», un guisat amb faves tendres, i l’arròs amb faves seques.
Avui dia, majoritàriament, es conserva a totes les cases el costum de sembrar un «segell de faves» (una filera de habas) per al consum propi.
Una jornada per gaudir de la tradició i també de la innovació culinària a través d’aquest llegum és Mitjafava Fest, que té lloc un diumenge d’abril al municipi.
L’evolució de la saviesa agrícola ha configurat el paisatge, la cultura i el cultiu pobler que descriu i identifica el municipi: el moscatel. La raïm de moscatell és el principal patrimoni cultural i socioagrícola. Avui dia el 79, 8% de la terra cultivada (368 hectàrees) conformen un paisatge de vinya de secà.
La generositat i la qualitat de factors naturals com el clima mediterrani, el vent dominant de «llebeig» i les pluges de tardor són claus perquè les agraïdes i fèrtils terres de secà –argiloses i calcàries- continuïn nodrint les vinyes que van plantar els ceps. Uns factors climatològics que cada any aconsegueixen una deliciosa raïm de moscatel, de sabor exquisit.
Moscatell, delicat tracte a mà
El Moscatell (moscatell) de la varietat romana de El Poble Nou de Benitatxell és un raïm que requereix un tracte delicat i afectuós. D’això, en són conscients els agricultors que apliquen els seus coneixements i tècniques tradicionals a les vinyes de secà. El Moscatell, acariciat pels vents humits de Llebeig aconsegueix la seva identitat pròpia i diferent de la resta de llocs de cultiu. Aquest raïm aconsegueix el seu moment òptim de maduració i collita entre mitjans agost i finals de setembre.
El resultat és una fruita natural i fresca, caracteritzada per un gra cruixent, carnós, daurat, de sabor dolç i aroma intens. La qualitat excel·lent d’aquesta fruita us atorga propietats beneficioses com els antioxidants i la vitamina B. A més, és rica en sucres naturals i hidrats de carboni, que la converteixen en una font d’energia natural diària.
El Moscatel és un producte deliciós per al consum directe com a raïm de taula, però a més serveix de matèria primera per a l’elaboració de panses, melmelada, vins i licors dolços.
El Vi Moraig i el Suc BioMoscatell són productes elaborats a partir de raïm moscatel del projecte local BioMoscatell, produïts de forma respectuosa i sostenible amb el medi ambient. La seva matèria primera, el moscatell, creix a terres de secà de El Poble Nou de Benitatxell, aprofitant les pluges anuals per al creixement i formació d’aquesta fruita de qualitat tan apreciada.
Aquests productes neixen d’un projecte participatiu dut a terme per agricultors de El Poble Nou de Benitatxell. Aquesta iniciativa aposta per la reconversió cap a una agricultura sostenible, mitjançant la nova dinàmica agroecològica del territori a través de la formació i divulgació a tots els col·lectius del municipi.
Després de llançar al mercat les dues primeres collites de raïm de taula sense químics de síntesi, el projecte BioMoscatell va apostar per la seva diversificació amb l’elaboració del Vi Moraig, elaborat d’acord amb la normativa de vinificació ecològica i el Zumo BioMoscatell§TAG
El vi blanc Moraig continua amb l’essència del projecte de mantenir i recuperar la cultura vitivinícola de El Poble Nou de Benitatxell, conservar el paisatge i potenciar i dignificar la professió del pagès, i crear un producte amb arrels i excel·lència.
El Suc BioMoscatell és un suc natural 100% moscatel, d’olor fruitosa i gust de fruita fresca i dolça de moscatell.
Els «pastissets» tenen forma de cresta però al seu interior amaguen un dolç farcit. Els pastissets solen ser d’aiguardent o d’ametlla (antigament també de mantega “sagí”) i farcits amb moniato. Originalment se solien coure al forn de llenya.
Aquest plat és obligatori a totes les sobretaules i tertúlies durant les festes nadalenques. Al costat d’ells també sol veure’s els rosegons o ametllats fets en base a ametlla, sucre i ou.
Els bunyols o els bunyols són un dolç típic també del municipi. A partir de la carbassa i la farina. Es fa la massa i amb l’art heretat de generació en generació s’aconsegueixen els cercles artesans amb un forat al mig fets a mà. Se serveixen acompanyats de sucre o xocolata per sucar. Els bunyols són típics a qualsevol trobada familiar o d’amics, antigament molt típics el dia de Sant Josep. Actualment, es poden trobar a fires de gastronomia i al mercat de Nadal.
El caspell és un d’eixos dolços humils que expliquen bé la cuina tradicional del Poble Nou de Benitatxell. Es prepara amb una massa senzilla de farina, oli i sucre, i reuneix dos ingredients molt lligats a la comarca: l’ametla i la pansa de moscatell. La seua forma redona i l’elaboració sòbria remeten a una rebosteria antiga, feta amb pocs elements i molt d’ofici. No és estrany que es considere una herència de la cultura morisca que va romandre en aquestes terres fins a 1609.
Les mones són el berenar indiscutible de pasqua. Tant nens com grans, berenen aquest dolç típic els dies de pasqua. Les mones, igual que els pans cremats, tenen com a base la farina, sucre, aigua, ou, oli, llimona i llevat. Després de la fermentació, toca coure-les tradicionalment al forn de llenya, en vigílies de Pasqua.
Com a anècdota, les mones solen adaptar la seva mida a l’edat del comensal. Des de ben petits els nens tenen la seva mona més petita i va creixent passats els anys. També és costum que els més petits posin un ou a la seva mona i quan s’ho mengin cantin «Ací em pica, aquí em cou, aquí menge la mona i em trenqui l’ou», trencant-se l’ou al front.